Durant la nit d’una gran nevada, a la Casa de l’Esllavissada, a l’alta muntanya, neixen dos germans bessons. Com que la mare no té prou llet per a tots dos, decideix deixar la nena a una dida, una veïna misteriosa i intel·ligent que viu sola i té fama de bruixa.La Guerra Civil acabada de fa poc ha deixat dolor i molta misèria, com una nova i immensa esllavissada. Un afegit més a la duresa de la vida a pagès: homes que han tornat consternats del front, contrabandistes, passadors, fugitius de l’Europa en flames, maquis que lluiten encara contra el nou règim i guàrdies civils que els empaiten i assassinen, capellans i beates que no deixen enterrar-los en sagrat, presos i propietaris... Però també joves que descobreixen l’amor i el desig de llibertat en els alts horitzons dels cims.(Sant Joan de les Abadesses). Després d’una llarga experiència com a projectista industrial, ha estat empresari en el món de les arts gràfiques. En els últims anys ha desenvolupat una trajectòria literària en la qual destaquen les novel·les següents: Les sabates descordades (2012), el seu debut, de la qual ja s’han fet més de sis edicions; i a Viena Edicions, La veu de la viola ( 2016), finalista del Premi Ciutat de Badalona, de la qual ja s’ha fet una segona edició i que s’ha portat als escenaris, La llanterna de Montmartre (2020) i Els pergamins de l’Alguer (2023).També ha escrit relats, amb els quals ha guanyat diversos premis: «Homilies d’Organyà» en la categoria de relats viscuts; el primer premi «Els Cinc Pins» de Narrativa al millor relat d’àmbit nacional; el primer premi de relats curts de l’Ajuntament de les Preses; el segon premi de Sant Jordi del Diari de Girona, i el Premi Moritz al Certamen Literari de Cartes d’Amor de Sant Joan de les Abadesses.Actualment viu a Olot, on continua desenvolupant la seva trajectòria literària. Regularment escriu al seu blog: nothopucdirblog.wordpress.com/Un retrat intens i apassionat de la vida a muntanya en uns anys convulsos