Els contes d'Edgar Allan Poe (1809-1849) van anar-se publicant en revistes al llarg de la vida de l'autor. Aquest recull aplega vuit de les seves narracions millors, més cèlebres i més representatives, que sens dubte seran un descobriment inoblidable per als joves amants de la lectura. Hi trobaran la fantasia combinada amb el rigor constructiu, la poesia i el malson. Per tal d'afavorir la comprensió d'aquests contes, Joan Solé -que els ha traduït- hi afegeix una presentació de la vida i l'obra de l'autor, així com diversos textos complementaris. A «William Wilson», un jove dissolut s'enfronta a un doble que el persegueix incessantment; a «El gat negre», un home comet el crim més horrible, que no quedarà impune; «El cor delator» és un deliri de ment trastornada; «La màscara de la Mort Vermella» recrea poèticament una espantosa epidèmia de l'Edat Mitjana; «L'home de la multitud» mostra la vida dissortada en una ciutat moderna; amb «La carta robada», Poe confirma que és el creador del relat detectivesc, un dels gèneres més populars a partir d'ell, i a «Ligeia» i «La caiguda de la Casa d'Usher» la fantasia més delicada s'endinsa en el fosc territori de la por.Estudi preliminar amb propostes de treball i comentaris de text de Joan Solé, traductor de grans autors anglosaxons com ara Wilde, Wordsworth, Keats i Poe, dels relats del qual, a més, ha preparat l'edició crítica.La vida d'Edgar Allan Poe (Boston, 1809 - Baltimore, 1849) està envoltada de misteri i ha suscitat les interpretacions més extremades: la que el presenta com un poeta maleït, la del geni incomprès, la de l'home incapaç de menar una vida ordinària, inventor de redossos fantàstics per refugiar-s'hi. Fill d'actors itinerants i orfe a dos anys, adoptat per un comerciant escocès -John Allan- i criat a la societat esclavista del sud dels Estats Units abans de ser-ne repudiat, va experimentar la contradicció entre els seus vehements instints aristocràtics i les penalitats de la supervivència més precària. Va ser director i col·laborador de diverses revistes, on apareixien regularment les seves narracions, poeta fins que la necessitat el va forçar a limitar-se a la prosa, crític literari i conferenciant. Beneït o castigat per una intel·ligència extraordinària, combina en la seva obra el rigor matemàtic més precís i les realitats més insospitades i tenebroses. En la llarga nòmina dels seus fidels admiradors consten escriptors com Baudelaire, Dostoievski, Verlaine, Mallarmé, Cortázar, Borges.