L?Esther Greenwood és brillant, bonica i té talent. Quan obté una beca que li permetrà treballar com a redactora en una revista de moda a la Nova York de 1953 tot sembla indicar que finalment deixarà enrere el seu petit poble natal i complirà el seu somni de convertir-se en escriptora. Però entre festes, còctels i esdeveniments socials, començarà a perdre el control de la seva vida i a enfonsar-se, potser per darrer cop. En aquesta lloada i imperible obra mestra, Sylvia Plath mostra el col·lapse de l?Esther amb tanta intensitat que esdevé palpable i real, fins i tot racional. La prosa de Plath, suggeridora, profundament simbòlica i amb especial sensibilitat pels detalls, mostra l?imaginari d?una ment brillant atrapada en la lluita contra els convencionalismes socials i la malaltia mental. La campana de vidre és una profunda exploració dels racons més foscos i punyents de l?ànima humana que s?ha convertit en un clàssic modern imprescindible.The Guardian ?«Pura genialitat.» Lesley McDowell, The Independent ?«A la seva primera i única novel·la, La campana de vidre, Plath s?enfronta a les veritats que la seva generació es negava a veure.» Kelly Coyne, Los Angeles Review of Books ?«Mentre l?Esther Greenwood naixia, Sylvia Plath moria. La seva doble perviu a costa de la seva autora, com si Plath hagués reconegut des del principi l?amenaça que representava la seva heroïna.» Sílvia Soler, Ara ?«Llegiu-la, us ajudarà a entendre moltes coses. De la Sylvia i de totes nosaltres.» The Guardian ?«Una de les coses més impactants de La campana de vidre és com la seva narradora rememora desapassionadament el seu descens a la bogeria. No hi ha cap gran drama, no hi ha un únic esdeveniment al qual l?Esther pugui atribuir el seu enfonsament, que és mostrat com la conseqüència inevitable de la individualització; està intentant forjar una identitat independent en un món social que no acull la seva ambició.» Charles Newman ?«Una de les poques novel·les americanes que tracten l?adolescència des d?un punt de vista madur. Ens dona un dels pocs retrats empàtics del que li passa a una persona amb aspiracions genuïnament feministes a la nostra societat, d?una noia que rebutja ser un esdeveniment en la vida d?algú altre. [Plath] continua sent una de les les poques escriptores de memòria recent que connecten el gran tema de la feminitat amb el destí de la civilització moderna.» Irish Independent ?«La veu de l?Esther continua sent contemporània, malgrat l?ambientació d?època que impregna la novel· la. Els seus problemes i angoixes continuen sent universals per a totes les dones joves i intel·ligents d?arreu. Cinquanta anys després, continua sent important. I, per descomptat, hi ha l?escriptura, que és d?una bellesa desinhibida que no pots deixar d?admirar.» Nancy Duvall Hargrove ?«Una obra impressionant que ha contribuït a la reputació de Plath com a figura significativa de la literatura nord-americana contemporània. És molt més que un text feminista, ja que mostra les recurrents preocupacions humanes sobre la recerca de la identitat, el dolor de la desil·lusió i la negativa a acceptar la derrota.» Kirsty Grocott, The Telegraph ?«La campana de vidre està elaborada i planificada amb cura. Malgrat l?aparent batibull desordenat del contingut, Plath no divaga mai; i, malgrat el seu llenguatge florit i poètic, no hi sobra cap paraula.» The Irish Times ?«La seva vida i les seves paraules han estat durant molt de temps objecte de fascinació pública. S?han fet pel·lícules, s?han escrit memòries i obres de teatre sobre la poeta guanyadora del premi Pulitzer, que avui dia continua sent una de les escriptores més populars del món.» Elena Hevia, El Periódico ?«Bona i malèvola a la vegada. Generosa i cruel. Plath no té una sola cara, sinó que en té moltes.»Sylvia Plath (1932?1963) va néixer a Boston, Massachusetts. Va publicar el seu primer poema quan només tenia vuit anys, i a partir de llavors va cultivar una extraordinària carrera literària que la va portar a ser reconeguda com una de les principals poetes confessionals del segle XX. Va escriure narrativa, poesia, relats breus, teatre, reportatges, epístoles i contes infantils fins a la seva mort, quan només tenia trenta anys. L?any 1960 va publicar The Colossus and other poems, l?únic llibre de poemes de l?autora publicat en vida. Tres anys després va veure la llum la seva única novel·la, La campana de vidre, fortament autobiogràfica i publicada sota el pseudònim de Victoria Lucas. L?any 1981 un recull dels seus millors poemes, titulat The collected poems, va guanyar el premi Pulitzer, convertint-se en la primera autora a rebre aquest premi de manera pòstuma. L?any 2019 es publica Mary Ventura i el Novè Regne (Periscopi), un relat inèdit descobert recentment que ja esbossa els trets característics de la seva escriptura i mostra un domini absolut de l?observació i la descripció dels detalls.