Diuen que un poble que passa gana és un poble mig derrotat. A Catalunya, durant la guerra, se'n va passar molta, de gana. Es menjava poc i no sempre en bones condicions. L'oli era negre, també el pa. Als mercats no hi havia arròs ni pasta de sopa; només es despatxaven guixes i blat de moro. I va arribar el dia en què guixes, naps i remolatxes també eren difícils de trobar. Va ser el moment de les garrofes, de les herbes conilleres i d'haver de menjar allò que es destinava a farratge dels animals. I tot això, després d'hores i hores de cua. Qui més qui menys, tothom es va aprimar: hi ha qui va arribar a perdre trenta quilos. Algunes persones van morir de gana, altres de malnutrició. Per resoldre la greu crisi alimentària, la Generalitat de Catalunya va proposar que tots els ciutadans criessin gallines a casa. El nom oficial de la campanya va ser «La batalla de l'ou». Joan de Déu Domènech fa una crònica interessant i amena del panorama alimentari d'aquells temps: des de la manca de pa fins als menjadors populars, des de menjar gat fins a anar a pagès per bescanviar un cotxet de criatura per un sac de patates. L'atenció als testimonis escrits i orals fa d'aquest llibre un valuosíssim retaule de la vida de cada dia durant la guerra.