Un dia qualsevol al conseller del Govern valencià Víctor Vidal li diagnostiquen un càncer de pulmó en fase terminal. Aquesta terrible sentència s'esdevé en un moment dolç per als conservadors autòctons, que detenen un poder absolut sobre tote sles institucions del país. L'evolució de la malaltia confronta un home educat per a la conquesta del poder amb la crua realitat del final de totes les coses, i això el mena a un procés inèdit d'introspecció i autoanàlisi. Dins l'absurditat despietada de qualsevol vida pública i específicament del curs grotesc de la política valenciana, la peripècia de Víctor Vidal assoleix un punt de dramatisme però també d'extrema lucidesa.