Construït en clau de poema únic, I ser d'on no sóc porta a una tercera dimensió aquesta exploració de l'ésser -comuna als dos volums anteriors de l'autor- no pas des del racionalisme absolut, sinó a través d'unes imatges duals que remeten al món exterior, d'una banda, i a la interioritat humana, de l'altra. És l'ésser que s'atura davant dels enigmes del món, l'ésser capaç de repensar la seva existència a través d'una mirada bipartida forjada més en la controvèrsia que no pas en la contemplació estricta.