Fa molts anys, vivia en un mas de la serra de Penàguila un llaurador que tenia tres fills. Els dos primers eren grandots i arriscats, i llauraven com no ho feia ningú en el terme. El tercer era més menut i prim, però sofert i resistent com a bon muntanyés. Els més grans confiaven en la seua força, i el petit en el seu enginy i tenacitat. Un dia, quan ja eren ben fadrins, son pare els cridà i els digué: ?Fills meus, ja sou grans, i és moment d?eixir de la llar i de córrer món.