Miquel dels Sants Oliver i Tolrà ja era un intel·lectual i periodista consagrat quan, en els anys 1914-1918, publicà els articles que s'inclouen en aquest recull. Instal·lat a Barcelona des del 1904, havia anat accentuant el seu conservadorisme i s'havia allunyat del catalanisme conservador hegemònic vehiculat per la Lliga de Catalunya. L'autor d'El caso Maura (1914) es va convertir en el primer teòric del maurisme i en un dels principals portaveus dels sectors burgesos catalans conservadors disconformes amb la Lliga de Francesc Cambó. El seu prestigi era tan que, el 1916, fou nominat director de La Vanguardia i, el 1917, director de l'Ateneu de Barcelona. [...] en conjunt, aquests articles ens ofereixen el testimoni d'un observador excepcional que va reflexionar sobre els problemes de l'Espanya de la Restauració i, més en general, sobre el crònic endarreriment hispànic amb relació als estats més desenvolupats, un tema que continua essent fonamental un segle després. També són valuoses i oportunes, encara que discutibles, les seves reflexions sobre la Gran Guerra, en un moment en què ens preparam per commemorar el primer centenari d'un esdeviment que va canviar el mapa d'Europa i el destí del món. (Del pròleg "Un regeneracionista conservador sacsejat per la Gran Guerra" d'Antoni Marimon Riutort)