«De fet, parlant amb sinceritat, es troba força bé, malament, per. bé al mateix temps. Li fa mal alguna cosa, sí, en efecte, és clar, per. no al pit, ni tampoc als pulmons, ni al cap. De deb.? Enlloc? Una mica sí, en algun lloc, encara que no sap dir ben bé on. Ben mirat, no val la pena parlar-ne. Kleist diu alguna cosa, i durant uns instants és feliç com un infant, i la noia pren un posat ferm i seriós, per intentar fer veure al seu germà que té una manera molt estranya de jugar amb la vida.»