Quant de temps resta perquè l'humà contemporani acabi essent devorat per la seva pròpia supèrbia?

Relats curts de fets reals, anècdotes, personatges i reflexions que el coneixement exhaustiu del medi natural per la immersió absoluta de l'autor en ell, juntament amb el seu passat urbanita, li han permès tenir aquesta consciència profunda de les dues realitats i l'autoritzen, per tant, a sacsejar-les fins a deixar-les nues, sense filtres.

Amb la ironia com a única arma per a sobreviure a l'absurd i a la contradicció, a la qual els quatre titellaires de dalt porten a les societats contemporànies. Però donat que la rebel·lia rau precisament en la disconformitat davant la injustícia, el romanticisme, la nostàlgia i la tendresa són presents de manera inequívoca en aquest llenguatge ric, sentit i fermament ancorat en aquest primer mig metre de terra, escenari de tota la nostra vida i única universitat per aprendre realment què som.

Malgrat haver nascut l'any 1952 a l'aleshores tranquil barri de Gràcia de Barcelona, Carles Alonso Caballero sempre va mantenir el desig de viure al camp. A mitjans dels anys 70, acabats els seus estudis a l'Escola d'Agricultura de Barcelona, i després de diverses feines a Barcelona com a executiu, marxà cap al Prepirineu, al nord de la comarca d'Osona, a viure a una masia sense aigua, llum ni cap altre servei, amb la intenció de sobreviure fent, només, de pagès, activitat que encara continua fent ara, tot i que a un mas a l'Albera, a l'Alt Empordà.

Quasi cinquanta anys vivint del medi natural sense més opció que la supervivència per l'aprofitament directe dels recursos naturals, l'han portat a un profund coneixement de la fauna, la flora i geologia de les nostres muntanyes, i de les arts pera fer-los servir. I per reblar el clau, les incursions amb el seu modest mig llaüt per les veïnes cales de la Mar d'Amunt i Cap de Creus, han fet d'ell, una espècie en greu perill d'extinció: el pagès de muntanya.