En la literatura fantàstica Montague Rhodes James (1862-1936) constitueix una fita difícilment superable.Autor d'estudis bíblics, llatinista i reconegut arqueòleg ùactivitat qué el portà a viatjar per tot arreu a la recerca d'antiguitats per a la seva catalogacióù, el fet d'haver pogut accedir a escrits i objectes rodejats de misteri li permeté de traslladar-los, d'una manera lúdica, a les seves interessants i irrepetibles històries de fantasmes. Influït, igual que Bram Stoker, per Sheridan Le Fanu, es perceben, tanmateix, en la seva obra notables diferències respecte a l'autor de Carmilla (núm. 6 d'aquesta mateixa col·lecció) ja que, segons L. Vax, «James descriu més l'actitud i el llenguatge dels seus personatges que no pas les seves emocions i pensaments. En lloc de tancar-se, com els herois del seu mestre Le Fanu, en un turment secret que els condemna a la soledat i la inacció, el seu esperit està ocupat per les relacions socials i les feines materials que semblen" insensibles al misteri. Inconscients de l'amenaça que els sotja, deleguen en nosaltres la funció de tremolar». Els vuit relats que componen aquestes Històries de fantasmes d'un arqueòleg (Ghost Stories ofan Antiquari) ùentre les quals figuren Número 13 i Mezzotinta, dues de les peces més reeixides de tots els tempsù van ser publicats per primer cop el 1904 i des d'aleshores no han parat'de reeditar-se amb regularitat, raó per la qual la seva incorporació a la literatura catalana significarà sens dubte una altra fita.