Herminio Almendros, inspector d’ensenyament primari a Barcelona des de 1932 fins a 1939, és, paradoxalment, una figura poc coneguda entre nosaltres, potser a causa de l’exili al qual es va veure obligat com tants altres ensenyants barcelonins republicans. Almendros es va establir a Cuba, i allí va continuar la tasca educativa amb els mateixos plantejaments que havia iniciat a Barcelona, on havia participat activament en la construcció d’una escola popular, unificada i laica. Aquest text va quedar finalista al Primer Premi Leonor Serrano i Pablo d’història de l’educació, atorgat per l’Institut d’Educació de Barcelona.