El futbol és l’esport que té més seguidors i també el que ha generat un llenguatge més dinàmic i creatiu, tant pel que fa a la terminologia específica com a la fraseologia i a les maneres de dir més generals, amb les quals ha donat lloc a un discurs divers però inconfusible. En el cas del català, el llenguatge futbolístic, que ha hagut de superar els quaranta anys de silenci que va imposar el franquisme, ha estat, a més, un element de normalització activíssim per la seva potència i pel seu abast, i això facilitat pel fet que, a partir de 1976, les transmissions radiofòniques dels partits han tingut un nivell de qualitat indiscutible gràcies a la tasca de professionals i lingüistes que van assumir el repte de recuperar i de modernitzar la llengua en aquest àmbit i van treballar incansablement per aconseguir que fos correcta, eficaç i adequada. En aquest llibre, lingüistes i professionals de la ràdio i la televisió expliquen la relació entre el futbol i la llengua catalana. Els lingüistes se centren en la singularitat del llenguatge futbolístic i les estructures gramaticals i lèxiques que el conformen; en la creació d’una terminologia pròpia; en el fet que sobrepassi la representació del joc i configuri identitats polítiques i nacionals; i en l’anàlisi i el balanç dels encerts i els dèficits que es troben actualment en les transmissions. Els professionals de la ràdio i la televisió repassen la història de les primeres transmissions en català; la seva pròpia experiència, les dificultats amb què s’han trobat; les ajudes (o la manca d’ajudes) de què han gaudit per reciclar-se lingüísticament; els problemes d’interferència amb què s’enfronten els qui transmeten en català i en castellà, i tot allò que forma part del seu ofici. Uns i altres opinen sobre quines mancances s’haurien de superar i què s’hauria de fer per aconseguir un nivell encara millor que l’actual.