En l?extens període comprès entre finals del segle XVI i començaments del segle XX, l?èpica no va deixar de ser conreada pels poetes catalans, encara que fos en altres llengües; i, a més, la seva influència es va estendre fins a modalitats literàries diferents, com ara la tragèdia, i a altres arts, com ara l?òpera. Fora de les obres de Verdaguer, però, el gènere encara compta amb escassa tradició d?estudi a casa nostra. Amb el volum Formes modernes de l?èpica (del segle XVI al segle XX), format per sis ponències a càrrec d?especialistes de diversos àmbits de la història cultural i literària catalana, l?Aula Carles Riba ha volgut impulsar la recerca sobre el conreu literari del gènere i també sobre les seves irradiacions al teatre i la música. Els treballs permeten al lector d?acostar-se a la producció d?autors com Joan Pujol, Bartomeu Tormo, Ramon Muns, Francesc Pelagi Briz, Àngel Guimerà, Joaquim Rubió i Ors, Víctor Balaguer, i compositors com Felip Pedrell i Enric Morera, entre altres, que il·lustren amb claredat la pervivència i l?evolució de l?èpica al llarg dels segles.