Deixant enrere uns anys viscuts sense pena ni glòria en un matrimoni que fa aigües, el príncep Almaric, terrafermenc d’origen per bé que un tòtil de cap a peus, fuig del palau de Terragraciosa. Animat per un savi ermità, emprèn llavors un fabulós viatge en cerca del llegendari Regne de Terradepau. En l’aventura, l’acompanya la Bartomeva, una tortuga que enraona, i el sempre inspirador Còdex dels Venerables. Junts les passaran de tots colors en fer camí a través d’uns reialmes d’allò més peculiars. Perquè si vol abastar el seu destí, l’Almaric haurà de superar en ell la feblesa que singularitza cadascuna d’aquestes mítiques ter· res i les seves gents: l’engany, la rancúnia, el dubte, la tristesa... Tot plegat per esdevenir tan bell, humil i ferm com els puputs dels sembrats de Terraferma.

Marcel·lí Mora. Lleida, un novembre fred del 69: la Teresa dóna llum el tercer, el Marcel·lí. Sent encara petitó, la família marxa a Barcelona, on, un dia, la mare li diu “no canviïs mai”. Tururut! El nano deixa la Medicina, es fum a estudiar Filosofia i Teologia i, encara barbamec, es casa. Pare de dos plançons preciosos (de llarg la seva obra mestra), es dedica a la docència, per bé que també ha fet de massatgista, carter, taxista, terapeuta floral i mestressa de casa. En l’entretant i, callant l’inconfessable i moltes altres aventures i desventures, retroba un amor adolescent, abraça el veganisme, estudia psicologia i escriu a tort i a dret. Canós, segueix mirant de convèncer son pare que no és un dropo.