La permanència de Lev Tolstoi en la literatura universal té a veure amb la seva capacitat per exposar, dels comportaments de les persones, allò que no ens agrada admetre. Encara que fos amb vista al millorament de la condició del gènere humà. Les seves obres posen de manifest actituds quasi ofensives. En les dues narracions que formen aquest volum accedim a les tensions, habituds, equívocs, mentides que es produeixen en les relacions de matrimoni, com en Felicitat conjugal, i encara més si s'hi barreja una altra dona, com en el cas d'El diable, temptadora, que desestabilitza el matrimoni per culpa de la feblesa masculina, amb les corresponents conseqüències. Dues visions separades per la persona narrativa que en ho explica i pels trenta anys que van de l'una a l'altra, en dos moments ben diferenciats de la pròpia història conjugal i amatòria de Tolstoi.