La casa té un passadís llarg, molt llarg. I, de nit, quan tot està en silenci, s'hi senten sorolls estranys. La mare diu que és la fusta de terra, que cruix de tan vella com és. El pare opina que deuen ser les canonades de l'aigua. I el Xavier afirma que són les rates, que es posen a córrer per dins de les parets. Però res d'això no és veritat. Jo sé que el soroll el fan els fantasmesà