A Espígol al jardí hi trobem un preciós recull de poemes que l'autora, per fi, ha pogut treure de dins seu. Sentiments que, al llarg de la vida, van quedant gravats. I pensaments que acaben recollits en quaderns o guardats en capsetes de tresors i agendes velles que conservem sense saber ben bé per què, però que no llencem. Així com també n'hi ha d'altres que mai no hem escrit i que formen part d'aquell magatzem anomenat memòria. Aquest llibre és el resultat d'haver tret a fora els dimonis i els àngels que l'autora retenia i portava dins seu. Hi tenim poemes, cançons, músiques, lectures, records de moments inoblidables i persones que han format part de les nostres vides.