Joan Fuster (1922-1992) és, sense dubte, l'assagista valencià més brillant del segle XX. Com era natural, la reflexió sobre la pròpia llengua ocupa un lloc ben destacat dins de la seua producció. De fet, és un tema que atravessa tothora els milers de pàgines que ha deixat publicades ací i allà. És per això que la selecció que us oferim, ordenada cronològicament per ordre de publicació original té un doble valor. D'una banda, permet resseguir l'evolució de les idees lingüístiques de l'escriptor de Sueca. De l'altra, però, constitueix tot un manual sobre les circumstàncies socials, ideològiques i materials -sociolingüístiques- perquè travessa la llengua durant els darrers cinquanta anys.