Xènia Dyakonova tradueix i aplega en aquesta antologia els poemes més coneguts i carac¬te¬rís-tics del poeta, escrits al llarg dels anys. La seva poesia combina una estructura formal aparent-ment rígida ?rima i mètrica en tots els poemes, i estrofes gairebé sempre regulars de quatre versos? amb una diversitat i ductilitat extraordinàries del to que dóna vida i moviment a aquesta estructura; un to que tant pot ser juganer i col·loquial com greu i profund. Però sempre, sigui quin sigui el tema o l?atmosfera del poema, hi ha una manera d?entonar, una mena de fraseig àgil i harmoniós que reconeixem de seguida com a kuixnerià. Els poemes d?aquesta antologia traspuen malenconia enmig del record d?una bellesa encara possible. Hi ha el pas del temps i de les estacions de l?any, i també el pas d?un món antic, sempre contemplat a través de la mentalitat d?un home modern, a un altre món més proper, de vegades amb referències culturalistes, però sovint lligat a les emocions senzilles i les coses quotidianes que llueixen entre ombres, entre l?ardor d?aquestes ombres, com les espatlles nues de l?amor. Un món on es podria ser feliç, malgrat que aquest món sigui tot una ferida. Una veu que ens permet tocar l?altra banda de la Terra. El poeta té raó quan afirma: és tot el que tenim, i amb això basta.