El terme "enclavaments lingüístics" (Sprachinseln en alemany) evoca un isolament lingüístic, una zona estrictament limitada on una comunitat de llengua "x" està envoltada per una comunitat lingüística "y". El cert és que tan important és l'illa com l'entorn, els habitants històrics com veïns, nouvinguts o visitants, l'isolament com a permeabilitat. Moltes comunitats d'enclavament estan sotmeses a una forta pressió cultural i les llengües tradicionals pateixen processos d'erosió i de substitució. Alhora són exemples de manteniment històric d'una llengua patrimonial en un context advers. La ciutat de l'Alguer a Sardenya, la regió del Carxe a Múrcia i les comunitats de gitanos catalans establertes a la Catalunya del Nord i a Occitània són l'objecte dels estudis aplegats en aquest volum.