El poemari En el decréixer de la pluja, Premi Marià Manent 2016, és un esglaó més en la singladura poètica i personal de l'autora; una obra concebuda com un cant universal i de transició des del jo fins a la humanitat sencera. La mirada de la poetessa fendeix incisiva sobre la condició humana considerant que, darrere de tots els entrebancs que es troben a la vida, l'ésser humà aconsegueix avançar. Posa els seus fonaments en la sensibilitat i la sensualitat, en una veu lírica sense cap dissonància. En cadascun dels versos hi ha una reflexió sobre les possibilitats de transformar un món alternatiu, qui sap si millor, però que almenys ens obri el desig i l'anhel d'aconseguir-ho.