Emili Miró i Fons. Una vida dedicada als castells (1900-1993) apareix com a memòria bibliogràfica d'un casteller excepcional, que va saber combinar la pertinença a colles (diverses, durant els seus quasi cent anys) amb l'aproximació a la reflexió escrita, ja fos com a articulista, com a orador, obé com a redactor dels llibre Història dels Castellers els Nens del Vendrell (1926-1957).