No té documents ni família, per això els guàrdies del camp de refugiats li diuen, simplement, «A». El dia que compleix deu anys comença a escriure un diari en el qual recull la seva vida al costat d?altres cinc nens no acompanyats: la cerca de menjar, els jocs, l?amistat, el record dels seus éssers estimats, els llocs d?on procedeixen Malgrat la seva precària situació, no deixen de mantenir viu el seu desig de pertinença, de tenir algun lloc com a llar.