A través de dues veus narratives paral·leles, el pintor Marc Font ens presenta dos moments concrets de la seva vida. Amb la primera veu, ens narra l'experiència de la mort accidental de la Núria, un amor de joventut, a finals dels vuitanta, mentre Berga es troba immersa en plena Patum. Amb la segona, ens porta a la dècada anterior, a l'exili d'un internat de Vic, on transcorre un temps crucial de la seva adolescència i, per extensió, de la societat catalana: la mort de Franco i l'eufòria viscuda durant els primers passos de la democràcia.