Va haver un temps on el silenci imposat es va convertircostum, on les opinions no existien. La gent parlava sense dir res, sense posar-se en evidencia, un temps d?oblits i renuncies, d?adhesions obligades i fidelitats forçades. Un temps que no s?acaba mai del tot.Pero sota aquel silenci espéshi havia una remor somorta, un soroll insistent fet de pors i també d?esperances quasi perdudes.En aquest recull de relats curts s?arrepleguen vint-i-nou históries, reals o imaginades, que aixó no ho podem saber, protagonitzades per persones anónimes, gent del carrer. Históries contades en reunions familiars, en petits rogles de veins, o en la intimitat del despatx d?una entitat bancaria.Parlen de guerra i postguerra, de la llarga postguerra que encara cueja. En alguns es relaten coses sense importancia, com el d?aquell home que es va menjar un gat. En altres les experiencies viscudes van canviar per sempre la vida dels seus protagonistes.