Passejo per la vora del mar, el cel es torna gris i comença a ploure.L olor a pluja i el xiuxiueig de les gotes fent bombolles en caure a terra em traslladen a la meva infantesa, a casa de la iaia Florentina, recordant les paraules que aquell dia de forta tempesta em va dir i que tantes i tantes vegades se m han repetit al llarg dels anys.L amistat, l amor, la solitud i la tristesa han format part de la meva realitat. La cruesa de tants moments viscuts i allò que tu em vas demanar m han portat a silenciar tot el meu patiment, fingint una normalitat que no existia.Ara, més que mai, els senyals que m envia la pluja em donen la força que necessito per tirar endavant.