Una prosa precisa, sòbria, despullada de qualsevol artifici narratiu.

Text de contraportada

A Dolça companyia, cara solitud Maria Barbal ens presenta una bona, i acurada, selecció dels que podríem considerar els seus millors relats breus. En paraules d’Àurea Màrquez, l’actriu que va donar vida al teatre a la Conxa de Pedra de tartera, «els contes que s’apleguen en aquest llibre ens parlen de les relacions humanes (i no tant humanes), de la seva complexitat i dels seus misteris, exploren l’ampli ventall dels sentiments, els vincles i els afectes de les persones. Cadascun d’ells ens atrapa, ens recorda com n’és, de sorprenent, la vida. Amb els seus girs inesperats, amb les reaccions imprevistes dels qui ens envolten, amb els viatges capriciosos de la memòria».