Quan l’analfabetisme era un mal crònic que semblava que no tenia remei. Quan no hi havia escoles per a tothom i milers de nens corrien pels carrers, malnodrits, amb la salut precària. Quan no hi havia espais per jugar i hi havia una manca d’higiene i de cultura, va néixer una generació de mestres que, amb el referent d’Europa, va crear una escola nova i moderna adaptada als nous temps.

La gran innovació d’aquesta nova pedagogia era el respecte a l’infant, els seus temps, els seus ritmes, la seva capacitat d’entendre l’entorn, apropiar-se’l i construir-se’n una imatge. Els nens deixaven d’estar lligats a la taula recitant com lloros per parlar i escriure sobre allò que els envoltava. Era una escola laica i mixta que volia respectar l’opció religiosa de cadascú, sense imposicions, sense la missa diària.

Els mestres de la República és, doncs, un homenatge a totes aquelles persones que van lluitar per construir una escola nova que formés ciutadans lliures, cultes i amb veu pròpia.

Raimon Portell (Barcelona, 1963) va estudiar filologia, va fer de mestre i es dedica a escriure. Ha col·laborat amb les revistes El Mundo de los Pirineos, Viajes National Geographic, Descobrir Cuina i Sàpiens, entre d'altres, i amb alguns diaris. Ha guanyat dos premis de periodisme. Ha estat director de la revistaDescobrir Catalunya, cap de redacció d'Infància i d'Altaïr. A més d'Els mestres de la República, Els mestres de la República en imatges i Marta Mata, el camí de l'escola, ha publicat Una cançó de Cap Verd i L'ombra de Venècia, dues novel·les de viatges. També, els llibres Vull una corona! (Premi Crítica Serra d'Or 2005), Pirineu Català i el llibre de viatges el Somni del jaguar.

Vegeu llibres de l’autor >

Salomó Marquès (L'Escala, Alt Empordà, 1942) és professor emèrit del Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona. Els darrers vint-i-cinc anys ha ensenyat història de l'educació als estudis de Pedagogia i d'Educació Social. Es dedica a investigar sobre l'educació i l'escola a casa nostra, especialment durant les èpoques republicana i franquista. Ha publicat L'exili dels mestres (1939-1975), L'escola pública durant el franquisme, i també diverses biografies de mestres renovadors editades a Catalunya i a Mèxic. Juntament amb Jordi Font, han publicat Diari de guerra del mestre Miquel Oliveras i Casas (abril 1939-maig 1939).