El riu de la vida i la mort. Una mossa bugadera llegeix en les marques de l'aigua la història de la seva gent. Més enllà de l'aigua que fecunda la memòria, aviat apareixerà un foc destructor, les flamarades de l'odi... El malson que viu la ciutat no es cap ficció. Agost 1936, Dàrsena de la Corunya, en una gran pira estan cremant els llibres de les biblioteques dels ateneus, del centre d'estudis Germinal, els del senyor Casares.

Amb aquest dos gran motius centrals, un únic assumpte -la història dramàtica de la cultura- i una estructura que s'assembla a la d'una esfera armillar es desenvolupa el relat d'Els llibres fan de mal cremar. Una novella en la què les vides dels llibres, de les persones i del llenguatge es creuen en un intens relat de suspens que es desenvolupa des del 1881 fins als nostres dies, entre la mort de George Borrow i la d'un vell anarquista gallec anomenat Polca, entre l'atrocitat autoritària i la indomable llibertat.

Manuel Rivas (A Coruña, 1957), des de molt jove s'ha dedicat al periodisme i part dels seus articles estan recollits a Muller no baño (2002). Una mostra de la seva poesia s'ha recollit a O pobo da noite (1996). Com a narrador, entre altres obres, ha publicat: Un millón de vacas (1989), Premio de la Crítica, Os comedores de patacas (1991) i En salvaxe companya (1994), Premi de la Crítica gallega, Què vols de mi, amor? (1996), Premio Nacional de Narrativa -que inclou el relat "La llengua de les papallones"-, i El llapis del fuster (1998), Premio de la Crítica i Premi de la Secció belga d'Amnistia Internacional. A més a més ha publicat els llibres de relats Ella, maleïda ànima (1999), A man dos paíños (2000) i As chamadas perdidas (2002) i l'obra de teatre O heroe (2006). La seva obra, escrita originàriament en llengua gallega, està traduïda a vint llengües i publicada per les editorials literàries més prestigioses del món.