Havien quedat que es trobarien a La Taverna. I ja hi era. Esperant que apareguessin els morvkov. La cita era amb tres, dos homes i una dona. No li agradaven. Per endavant, no li agradaven; ningú d'aquesta raça no li feia el pes: el to verd de la seva pell, els ulls ùd'un verd tan fosc que semblava negreù, les mans-urpes, delicades i esmolades, com disposades a donar instruccions..., a part d'això semblaven terrestres, llevat de la seva manera de conversar: era sempre pausada, una mica sibilant, ritualitzada. Què en volien, d'ell? L'havien fet anar fins a Neutrax, un petit satèl·lit artificial a dos dies de viatge de Mart, amb l'oferta d'un treball increïblement ben pagat. Bé, ell era el millor pilot espacial. Es podia fer càrrec de qualsevol nau. La menaria on volguessin. El que el molestava era l'espera.