Els excedents és un mapa que neix del centre i creix com una arrel que busca assedegada de l’aigua del mar on neixen totes les coses fins a la muntanya pelada on s’assequen sota un sol massa proper. Vida que comença i uns cossos que es buiden com si n’hagués migrat una espècie sencera, mites secundaris reivindicant-se, pobles petits com còdols, pell que crema... tot alhora; un cicle. Paraules que suren del jaciment arqueològic d’una nostàlgia concreta que, en realitat, podria ser qualsevol.