«Sovint la vida es diverteix. Ens regala un diamant, amagat sota un tiquet de metro o la caiguda d’una cortina. Emboscat en una paraula, una mirada, un somriure una mica beneit. Cal parar atenció als detalls. Sembren la nostra vida de petits còdols i ens guien. Les persones brutals, les persones apressades, les que porten guants de boxa o claven cops de peu a la grava, ignoren els detalls. Volen coses pesades, imposants, brillants, no volen perdre ni un minut per ajupir-se per una moneda, una palleta, la mà d’un home que tremola. Però si t’ajups, si atures el temps, descobreixes diamants en una mà estesa... I la vida ja mai més no és trista. Ni dissabte, ni diumenge, ni dilluns...».