Som al 2041 i els habitants d'un poble vitivinícola viuen sotaterra, refugiats a les caves per evitar les temperatures tòrrides,com si fossin talps. El Sadurní no pot suportar-ho més is'escapa una nit que baixa la calor, i descobreix a la superfícieun cep amb un brot verd. D'amagat dels altres, s'hi acostasovint per regar-lo però no se n'acaba de sortir i confessa elseu secret a l'Aurora, jove com ell, i enòloga. Entre tots doscultiven l'esperança de fer ressuscitar les vinyes.«Havia agafat el costum de parlaral brot verd. L'havia descobert en un cepd'una vinya dels afores del poble. Feia diesque no havia anat a veure'l. Va treure lallanterna de la butxaca per enfocar-lo».Júlia Serramitjana, que debuta amb tot el talent amb aquestanovel·la, ens situa en un paisatge postapocalíptic, cremat igris, en què la perspectiva d'un món millor ha desapareguti les persones malviuen de mala manera allà on el clima elsho permet, com uns animals acovardits. És possible un noucomençament, però, entremig de tanta foscor? Per contestaraquesta pregunta, caldrà que no perdem de vista la lluitatenaç per fer sobreviure el cep d'una vinya.