"Però, què signifiquen també en els vostres claustres, on els monjos fan les seves lectures, aquests monstres ridículs...? Quina utilitat tenen aquests simis immunds, aquests lleons ferotges, aquests centaures quimèrics, aquests monstres semihumans...?" Així pensava i manifestava Bernat de Claravall la seva opinió d'algunes decoracions del claustre. Fins i tot ens parla de la prohibició absoluta de tenir escultures. Què va passar a Santes Creus? Al seu claustre hi ha simis, hi ha monstres,hi ha aus, sirenes, guerrers, músics, elefants, grius... El claustre de Santes Creus és un univers escultòric molt original que és difícil de trobar en qualsevol dels programes escultòrics d'altres monestirs cistercencs. Segons en quin aspecte ens fixem, podríem afirmar que el de Santes Creus és un programa iconogràfic únic en tota Europa per la qualitat i per la diversitat de les seves escultures. El nostre propòsit a l'hora d'elaborar aquest llibre és conduir l'espectador per aquest silenci del claustre gaudint al mateix temps d'alguna de les moltes lectures que són susceptibles de fer en aquest espai claustral. Cada element esculpit pot suggerir una paraula, una frase, una història. "Si veure imatges equival a llegir", diu Alberto Manguel, llavors a Santes Creus es pot trobar una lectura enormement creativa. No hi ha cap secret, es tracta de passejar, gaudir i "llegir", pausadament, un, dos, tres o tots els capitells. Aquesta és la invitació, aquest és l'objectiu.