«El bosc, com a sinècdoque de la natura, àmplia, inabastable i a voltes inquietant, recorre el poemari El vol de les ombres; n?és l?eix vertebrador i esdevé el correlat objectiu del curs de la vida a través d?una subtil introspecció conceptual i sensitiva en el món dels records i en les vivències d?un present estimulador de reconeixement del propi jo. L?aspecte estilístic és tractat amb molta cura al poemari de Lluís Bosch. Fons i forma mantenen una exquisida harmonia. El poema flueix i llisca suaument gràcies a la pulcritud tant en la sil·labació com en l?aliança entre semàntica i sonoritat. Els poemes d?El vol de les ombres aguditzen la ment i els sentits i sempre van més enllà del que diuen les paraules.» Del pròleg d?ANNA M. VELAZ