Un conegut bolero afirma que alguna gent creu que la distància és sinònim d?oblit, entre els quals, sense cap mena de dubte, no es troba l?escriptora de Gavà M. Brugués Mitjans, i no hi és perquè en la seua primera novel·la, El ventall finès (Editorial 3i4, València, 2015) construïx una història on l?amor és capaç de supera r i sobreviure no sols a la distància geogràfica, sinó també a la temporal. Hi ha generacions a les quals els ha tocat navegar en períodes de mar brava en què les tempestes de la història els han portat com vaixells a la deriva a encallar en platges que no eren les desitjades, tot allunyant-les de la vida que ells hagueren volgut viure. Hi ha moments en què pareix que l?univers, després de veure?s convulsionat i trastocat per la mà de l?home, volguera tornar a posar les coses en el seu lloc, encara que haja passat una generació. Els descreguts diuen que certs esdeveniments vinculats són pura casualitat que les sobrevalorem víctimes com som de la química del nostre cervell. Jo no crec en les casualitats, i pense que Brugués Mitjans tampoc, i es recrea cosint amb traça una xarxa de relacions interpersonals amb el fil del desig i de l?amor. Una xarxa que només unes cartes i un ventall deixats en herència a una filla descobriran.