Resulta sorprenent la nòmina de personalitats que el 1923 donaren suport a Joan March i després moriren a causa de la repressió franquista durant la Guerra Civil. Fins i tot si deixam de banda el cas, certament complex, d'Alexandre Jaume, podem esmentar Rafel Estades, SImó Fullana, Ateu Martí, Joan Montserrat i Parets, Antoni Maria Ques i Pere Reus. No està documentat que Joan March fer res per preservar la vida d'aquestes persones. En el cas d'Alexandre Jaume, que precisament tenia Lluís Alemany com a advocat, la tradició familiar del primer explica que Joan March no va voler moure un dit perquè Jaume no l'havia ajudat durant el seu empresonament. Sens dubte, les coses canviaren molt de la primavera de 1923 a l'estiu del 1936 i el milionari de les esquerres s'havia convertit en un dels financers de l'extrema dreta colpista.