El soroll després de Kerouac podria ser el poemari de la Dharma, el recull de lletres versos i textos de carpetes. Però és més, és el recull de trenta i tants anys revistats novament pel poeta, són també textos inèdits, són les il·lustracions de na Liliana, és una escala d’emocions, de la tendresa a la ràbia, de l’amor a l’enyor. És en definitiva el reflex de l’esperit del poeta, en Josep, el qual es remou, sempre inquiet, i resisteix front aquest temps de monstruositats.