L'Àngela torna a la seva ciutat perquè ha de vendre la casa dels pares. Fa quaranta-dos anys que va marxar de Reus. Quan hi arriba i hi pren contacte, li sembla que no pot reconèixer els carrers i les places dels anys seixanta i setanta, que havien estat seves i que reviurà des de la seva memòria. El retrobament amb la casa i el jardí la connectarà amb un passat que semblava oblidat. A partir d'una arrauxada decisió, descobrirà un possible secret familiar; això farà que vulgui conèixer més, i allarga la seva estada a Reus. El contacte amb el seu jardí i l'intent per saber la veritat sobre el passat de la mare ocasionaran un trasbals en la seva vida metòdica. L'Àngela viu intensament aquells dies a Reus, amb l'enfrontament d'una realitat: la seva ciutat, la de la infantesa i l'adolescència, ja no existeix. Per això els anys joves aniran ressorgint amb força, i li provocaran la necessitat d'estar amb les amigues que no ha tornat a veure mai més, sobretot la Sofia, que viu a Girona. El jardí de la casa esdevindrà el motiu de retrobament de les quatre amigues. Quaranta anys d'absència les ha canviat, han esdevingut unes desconegudes, com també la seva ciutat, i l'Àngela intentarà comprendre què ha passat i qui són ara.