El reconeixement de la natura, o d'un ecosistema en concret, com a subjecte de drets és avui una pràctica que s'estén globalment. Tot i que no és un moviment homogeni, i cada cas té les seves particularitats i idiosincràsies, ja fa anys que hi ha experiències legals en aquest sentit en tots els continents. La llacuna del Mar Menor i la seva conca és, des del 2022, el primer espai natural d'Europa al qual se li ha reconegut, amb rang de llei nacional, personalitat jurídica pròpia i drets subjectius associats.Aquesta tècnica legislativa de protecció ambiental que, en part, s'ha inspirat i troba els orígens en les cosmovisions d'alguns pobles originaris d'Abya Yala, es presenta com a innovadora i forana en sistemes constitucionals occidentals moderns com l'espanyol. Per aquest motiu, normativa com la Llei 19/2022, de reconeixement de personalitat jurídica del Mar Menor, que pretén trencar amb la centralitat de l'individu humà com a finalitat última de la protecció ambiental, és susceptible de provocar tensions en l'ordenament jurídic vigent i dista de ser pacífica.La investigació que es presenta té com a objectiu analitzar en quina mesura la Llei 19/2022 conté (1) elements vertaderament innovadors i (2) amb potencial transgressor i de millora respecte de la legislació de protecció ambiental més clàssica en l'Estat espanyol. Per fer-ho es para atenció a aspectes com el seu enfocament ecocèntric, la validesa legal de norma, la seva eventual eficàcia i la seva aplicació pràctica fins al moment, entre altres aspectes que han envoltat el desplegament de la llei des que es va aprovar.