A l'única taula de l'estudi on visc, sota la llum del flexo,l'espia hi ha deixat el seu quadern.De les tapes d'un negre sotanaen sobresurten factures, post-its, bitllets de metro?Són notes de cal·ligrafia bòrnia on s'hi parla no dels meus hàbits banals,sinó dels paisatges que haurien d'il·luminar-me les parpellesi s'han convertit en cicatrius. Els morts que coneixienel meu malnom, les dones que van estimar-meamb una devoció que no he honrat, els fills que no he sabutprotegir, la família que es mereixiaalgú domesticable.Després de llegir aquest informe inclement,comprenc (potser era obvi?) que no hi haurà cap càstigmés enllà d'aquesta labor minuciosa, d'aquest mapa de derrotesdibuixat per un espia que tampoc no era ningú, sinó l'ombraque ara recull l'abric de la cadira i se'n va.Quedar-me en la foscor de l'estudi,aquesta és la pena, sol amb el ronc de la nevera.Aquest horror.