Itàlia, província de Reggio Emilia, després de la II Guerra Mundial. Per un costat, un capellà, Don Camillo, representant dels catòlics i democratacristians; per l'altre, l'alcalde comunista, Peppone. Més enllà de la caricatura, Guareschi va crear dos personatges immortals amb els que es va enfrontar, d'una manera tendra i sarcàstica alhora, al seu país.

Comparat a Twain i Wodehouse pel seu humor irresistible, Guareschi va gaudir d'una popularitat immensa els anys 60, arran de les pel·lícules que Fernandel i Gino Cervi van protagonitzar com a Don Camillo i Peppone, respectivament. Només a Itàlia es van vendre 20 milions d'exemplars dels seus 12 llibres. La revista "Life" va arribar a afirmar que Don Camillo era el "més hàbil i eficaç propagandista anticomunista a Europa", mentre la crítica intel·lectual d'esquerres el silenciava, desconeixent que Guareschi estimava Peppone fins i tot més que a Don Camillo. I és que en el fons, no són Peppone i Don Camillo les dues cares d'una mateixa moneda?

"si els capellans se senten ofesos a causa de don Camillo, tenen perfecte dret a trencar-me un canelobre sobre el cap, i si els comunistes se senten ofesos a causa de Peppone, tenen perfecte dret a trencar-me una estaca sobre l'esquena. Però si algú altre se sent ofès a causa dels discursos del Crist, no hi ha res a fer, perquè qui parla a les meves històries no és el Crist, sinó el meu Crist, o sigui la veu de la meva consciència" (Giovannino Guareschi)