Maurici Serrahima (1902-1979) ens ha ofert una sèrie de llibres de gran valor documental: Memòries de la guerra i de l'exili, I (1936-1937) i II (1938-1940), i els sis volums dels seus dietaris, Del passat quan era present, abasten un llarg període de la nostra vida col·lectiva: del 1940 fins al 1974. Amb la publicació d'aquest llibre El passat des del present (1902-1935), la memòria històrica del nostre poble s'amplia fins a prop de tres quartes parts del proppassat segle XX. Sens dubte, l'obra memorialista constitueix el valor més preuat de Serrahima, tant pel seu valor literari com pel seu mestratge intel·lectual. En aquests textos, aboca tota mena de reflexions i de records: les relacions familiars i d'amistat; l'activitat professional; el viure quotidià d'un home compromès en el camp social, religiós i polític; i, sobretot, el seu pensament íntim, les seves opinions personals sobre temàtica diversa, com a home de formació noucentista, és un humanista d'amplíssima cultura. Si els textos publicats fins ara són de gran vàlua testimonial sobre els temps de la guerra i el període de la clandestinitat, aquest nou volum ens mostra la vida de la Barcelona del començament del segle XX, el seu desvetllament personal en el camp literari i els inicis de seu compromís religiós i sociopolític.