La nit del 3 de desembre de 1946, un motoveler mallorquí naufragà entre Barcelona i Palma en circumstàncies que mai no han estat aclarides. A més del vaixell, desaparegueren els set tripulants, que deixaren llurs famílies en una situació crítica. Aquell fet hist.ric, que Gabriel Sabrafín conegué per atzar i ara utilitza fent servir totes les llicències que es permeten els novel·listes, és el rerefons de l'argument de El novè vent. A la novel·la reviuen els fantasmes d'un passat no gaire llunyà que, de manera impensada, trasbalsen la vida de Bartomeu Ripoll, subcomissari de policia jubilat i el fan embrancar-se en la investigació, sempre heterodoxa, de l'assassinat d'un vell amic, complicada amb la depredació del paisatge mallorquí i el canvi, inevitable i traumàtic, de la vella ciutat de Palma. El novè vent, a cavall entre el passat i el present - "Som el que som perquè un dia fórem el que fórem", repeteix sovint Marc Duran, l'escriptor assassinat- és una mirada reivindicativa sobre la consciència, i a voltes també la inconsciència, de tots nosaltres.