Les grans malvestats del segle XX i els riscos socials, econòmics i ambientals derivats de les successives revolucions tecnològiques han convertit el futur en una obsessió, no només per als pensadors, sinó també per als científics, els polítics i totes les persones interessades en el fet col·lectiu. En les circumstàncies actuals, cadascun de nosaltres sap que els nostres plans individuals són tan fràgils com els de la lletera del conte. Però com a espècie no ens podem permetre el luxe de no fer plans. La conquesta de la consciència del temps, de l’empatia no només amb els nostres congèneres presents, sinó també amb els que encara no han nascut, és un regal preciós, commovedor, tot i que ens genera neguits i angoixes. 

El futur també té una història. En aquest número intentem acostar-nos-hi amb un doble interès, una curiositat en dues direccions: la nostra, envers els que ens van precedir, i la d’ells, envers nosaltres i els que ens han de seguir.