Quan parlem del món d?ahir ens referim a unes coordenades temporals (el passat) i espacials (el planeta Terra). D?aquí unes quantes generacions, aquest paradigma canviarà, i la Història ja no serà només el relat dels esdeveniments humans en aquest món, sinó també fora de la nostra atmosfera. Mentre la nostra antiga llar s?enfronta amb els problemes derivats de la superpoblació i del canvi climàtic, els científics ja preveuen la instal·lació de bases permanents a la Lluna, l?exploració de Mart, l?horitzó engrescador ?però llunyà? de la conquesta del sistema solar, i la localització a distància de planetes habitables on la possibilitat de vida extraterrestre sigui una hipòtesi plausible. Tot això forma part del món de demà. Però la mirada encuriosida dels ulls humans envers el cel i les estrelles és un fet tan vell com la humanitat mateixa. Durant mil·lennis el cosmos ha estat el gran misteri, la pregunta sense resposta de les ments més lúcides de totes les civilitzacions. Ens hem preguntat què és la Terra, quin lloc ocupa en l?univers, quina relació té amb el Sol, quants altres planetes i sols poblen la volta infinita. Ens hem preguntat si hi ha éssers vius com nosaltres, i si hi ha un o diversos déus. La recerca ha estat lenta i atzarosa, frenada pels prejudicis religiosos que han condemnat totes les ments curioses que han gosat immiscir-se en el territori d?allò que és diví, com Ícar, que va perdre les ales per voler acostar-se massa al sol. La cursa espacial només té unes dècades d?història, però el somni de Ptolemeu, de Copèrnic, de Galileu i de tants altres continua essent, bàsicament, això: un somni. Encara que gràcies a l?esforç intel·lectual de segles hem posat un home a la Lluna, hem enviat satèl·lits i sondes a distàncies enormes, hem batejat constel·lacions i galàxies, hem descobert la matèria fosca i els forats negres, tot el que hem fet ha estat encendre una petita espelma en la foscor, com diu Toni Pou en un dels textos que conformen el dossier d?aquest número. Ens complau molt haver pogut comptar també amb la col·laboració de grans noms de l?astrofísica i l?astrobiologia com Guillem Anglada-Escudé, Priyamvada Natarajan i Carlos Briones, a més de la doble presència de Joan Fontcuberta, que comparteix amb ells la fascinació per l?espai exterior, però amb una mirada absolutament singular. El nostre dossier, però, no és apte només per a devoradors de divulgació científica: no us perdeu el text d?Antonio Baños sobre l?astrologia, la visita d?Empar Moliner a l?Agrupació Astronòmica de Barcelona i el repàs que Ariadna Trillas ha fet de tots els significats simbòlics de la Lluna. Moltes gràcies a tots ells i a tots els autors i il·lustradors que han donat forma a un número especialíssim, galàctic, d?El Món d?Ahir.