El llibre com a objecte de consum massiu és deutor de la impremta. Però abans de Gutenberg ja hi havia en civilitzacions d’arreu del món escriptors i lectors, copistes, editors, traductors, correctors i llibreters. També hi havia biblioteques. Hi havia ments curioses que aspiraven a reunir tot el coneixement possible. Hi havia poetes, dramaturgs, joglars i cronistes. Hi havia enveges i capelletes culturals. Hi havia intel·lectuals d’esperit lliure i, enfront seu, poderosos obsessionats a establir quins llibres eren bons per a la ment i quins mereixien la foguera. Per a aquests últims, l’aparició de la impremta va ser al mateix temps una oportunitat i una amenaça. La censura ha existit sempre, però va esdevenir més implacable en aparèixer el llibre imprès.