El desig d’aturar el temps no és privatiu dels entusiastes, dels que no tenen mai prou dies ni prou hores, dels que voldrien tot el temps del món per experimentar, tastar, transformar-se o reviure. També és patrimoni dels amants de la calma, el silenci i la rutina. Dels badocs, dels contemplatius, dels discrets, dels solitaris, fins i tot dels ganduls. Aquests espècimens detesten la pressa, es deleixen per la tranquil·litat i, al contrari dels vitalistes, agraeixen l’absència de novetats. La Història, que es nodreix de pauses seculars i d’acceleracions sobtades, és també una manera de mirar el temps, un intent malaguanyat de controlar-lo.