El segle XX ha sigut el segle de les guerres, o el de la globalització, o el de les dones, però també el de la imatge. El segle de la captura i la domesticació de la realitat, en marcs formals sempre quadrangulars, com podem veure encara a les estilitzades pantalles dels nostres telèfons mòbils. Ha sigut també el segle de la imatge en moviment, de l’acció manipulada, editada, sublimada. De les històries grans i petites, reals o fictícies, mostrades en blanc i negre o en colors vistosos, pla i contraplà, banda sonora, efectes especials. El segle del cinema.